manifest

«Benditos los rollos de papiro;
benditas servilletas de los bares
que han guardado idénticos suspiros
desde el cantar de los cantares»
—JORGE DREXLER

Cada text conté una forma adormida. La nostra feina és despertar-la.

Beneïts els xats de matinada,
els apunts amb subratllats grocs,
les notes de veu que després ens dediquem a transcriure.

Tot pot ser literatura si li aconseguim infondre un batec.

Beneïdes siguin les paraules carregades d’intenció.
Beneïdes les que encara no han trobat la seva forma.
Beneïts siguin els textos maltractats,
els que arriben sense títol, ni coberta,

ni pressa.

Siguin beneïdes les lectures a foc lent,
els editors que paren l’orella al text com qui ausculta un cor;
els projectes que no segueixen el camí més curt.
Beneïdes les paraules que no pesen, però sostenen.

Lloats els qui encara escriuen manifestos.
Lloat sigui l’arxiu final_final_def_versioOK.doc.
Perquè allà on hi ha caos existeix una oportunitat per a editar.

Feliç qui consulta l’Optimot abans de tuitejar.
Feliç qui repassa quatre vegades un correu abans de donar-li a enviar.
Feliços els que llegeixen amb l’oïda.
Feliços els que llegeixen amb el tacte.
Amb tot el cos.

Quan llegim en veu alta, escrivim sobre l’aire.

Hi ha paràgrafs que necessiten espai. Com algunes persones.
Llegir bé és una forma de resistència.

No venem llibres. Els fem possibles.
No som una editorial. Som una casa d’edició oberta a tothom.
No som amos dels textos. Som els seus hostes temporals.
No ens agrada el soroll. Però sabem amplificar el que val la pena escoltar.

Reivindiquem l’edició com una forma d’afecte.
L’acompanyament com a ofici.

La llengua és antiga. La nostra forma de mirar, no.